El Cau del Llop. Previndre lesions

Prevenció en l’esport

L’esport ha arribat avui en dia a un nivell d’exigència i coneixements que eren difícils d’imaginar fa només unes dècades. La incorporació de la tecnologia i la investigació en totes les ciències aplicades a l’activitat física i esportiva, s’han traduït en una sèrie de pautes a seguir per evitar les lesions esportives i sobrecàrregues, permetent que la pràctica esportiva sigui més duradora en el temps i aporti major satisfacció i benefici als esportistes ja siguin de rendiment com aquells que practiquen l’esport de lleure o com una forma de vida més activa i saludable.

Per tant, en tots els esports és bàsic fer un bon treball de prevenció de lesions per tal d’allargar la pràctica esportiva el màxim d’anys possible, i és per això que hem de tenir en compte en edats infantils o de màxim creixement, els treballs de molta càrrega muscular i insistir més en l’elasticitat i flexibilitat muscular i articular, la coordinació; i a partir d’aquí incrementar el treball de potenciació muscular i aeròbic amb els anys.

Hem de donar el temps necessari per a que els ossos, lligaments, càpsules articulars, tendons i músculs madurin adequadament, i a partir d’aquí, aplicar la tècnica específica de cada esport.

Com a treballs de prevenció mes comuns tenim:
Una sessió d’estiraments de cap a peus al final de cada entrenament o competició, insistint en aquells més utilitzats segons cada esport.
Reforç muscular amb peses tant del grup muscular més utilitzat en el gest esportiu com de la resta per tal d’evitar descompensacions musculars que a la llarga poden provocar una lesió.
Treballar la coordinació, equilibri i propiocepció, que són els encarregats de connectar el nostre sistema nerviós amb la resta del cos.
Natació de poca intensitat com a treball de mobilitat de tot el cos.
Temps de repòs esportiu dins la programació dels entrenaments.
Hidratació abans, durant i després de la pràctica esportiva.
Una alimentació equilibrada sense carències de cap tipus (hidrats de carboni, proteïnes, vitamines, grasses i fibra).
Roba i material esportiu adequat i de bona qualitat i en bon estat.
Descàrregues musculars periòdiques (massatges, dutxes fredes o banys de contrast calor-fred) i treball articular duts a terme per un fisioterapeuta.
I davant qualsevol símptoma la utilització de cremes, embenats funcionals, faixes, plantilles adaptades, turmelleres,… que evitin que una petita lesió acabi sent una gran lesió.

Per tal d’aconseguir-ho és bàsica el treball en equip entre metges, fisioterapeutes, psicòlegs, preparadors físics i entrenadors.

La vida d’un esportista és exigent, a nivell anatòmic i fisiològic, i com veieu hi ha molta feina a fer abans, durant i després de cada entrenament o competició.




Sonia Vilanova RodríguezFisioterapeuta del Centre Tecnificació Esportiva de les Terres de l’Ebre