El Cau del Llop. La Marató de Barcelona

Marató de Barcelona

El diumenge, els carrers de Barcelona es van quedar estrets per a donar pas als més de nou mil corredors i corredores que van prendre la sortida de la marató. Quaranta-dos quilòmetres i cent noranta-cinc metres i una història que comptar. Una història feta de nou mil històries més petites que parlen de la grandesa i la fragilitat de la persona, de constància, de tenacitat, de sacrifici, però també de satisfaccions, de íntimes recompenses difícils d’explicar a qui no comparteix la passió per l’esport de fons.
A la sortida conflueixen la frustració dels qui no han pogut vindre, les temors dels novells, els nervis de la competició, el serè respecte dels veterans i l’admiració o la saludable enveja dels qui s’ho miren de l’altre costat de les tanques.
Alguns no estaran. Potser per una lesió inoportuna, una boda imprevista, un conflicte decebedor, coses imprevisibles uns mesos abans, quant realment comença esta història.
Una marató és llarga, molt llarga. Per moltes que se'n hagin fet, mai se pot estar segur de com anirà. No se sap on s'amaguen la fatiga, el dolor, l'abandonament, ni si es podran esquivar o si t'hi hauràs d'enfrontar. La motivació, l'entrenament i la voluntat seran les úniques armes disponibles si arriba el cas.
Uns correran per vèncer un repte personal, altres ho faran sense convicció; uns ho faran per ells mateixos, altres ho faran per ensenyar alguna cosa; uns ho faran en silenci, altres xerrant amb la colla; per alguns serà difícil, per uns altres serà un tràmit; uns estan de vacances, altres han canviat la guàrdia; uns han vingut amb família, d'altres tot sols; de segur que algú la farà per una prometença; hi haurà qui l'ha fet per primer cop i qui la farà per última vegada, qui només n'havia fet una i qui en una vegada en tindrà prou. Nou mil històries escrites pas a pas, amb la il·lusió posada en l'arribada, envoltades de moltes altres petites històries que li donem a la marató un dimensió gegantina de sentiments i d'humanitat.