El Cau del Llop. Espai publicat a la Veu de l'Ebre

Benvinguts al Cau del Llop, una nova secció que naix a l’ombra de la Cursa del Llop i que estarà dedicada als esports de fons.
Aquest és un racó obert, on tothom que practique o vulga iniciar-se en l’esport de llarga durada hi podrà dir la seua. Des d’aquí vos volem fer arribar ressenyes de carreres i sortides, idees sobre entrenaments, consells i comentaris entorn de les modalitats de fons. Parlarem de bicicleta, de córrer, de piragua, de rem, de nedar, d’esquí nòrdic, de triatlons i ironmans, de raids, d’aventures solitàries i en equip. Podeu comptar les vostres experiències en curses i trobades d’arreu del món. Tot el que vulgueu dir d’aquestes disciplines ho podeu dir aquí, enviant-ho a la redacció del setmanari o al correu cursa@cursadelllop.com.
Els beneficis d’un exercici aeròbic moderat, ajustat a l’edat i a la forma física són indiscutibles. És molt normal, quant s’està portant una vida saludable, el voler-se posar a prova, imposar-se nous reptes. Esta inquietud que ens fa acceptar nous desafiaments és, sovint, la motivació per anar una miqueta més lluny en la pràctica de l’esport.
Avui voldríem parlar de quines consideracions cal tenir en compte a l’hora d’emprendre una cursa d’estes que en diem de fons o de llarga durada.
Què vol dir llarga durada? Anomenem llarga durada, fons o resistència aquelles curses, competitives o no, que requereixen un esforç continuat durant un període de temps relativament llarg, en contraposició a les curses de velocitat que demanen un esforç explosiu i de poca durada. En termes generals (varia segons l’esport) podem parlar de durades per damunt d’una hora. Fàcilment aquest temps s’estén a varies hores quant parlem de maratons, triatlons, travessies nedant o marxes ciclistes.
Per a participar en estes proves cal una preparació prèvia que, segons l’estat físic inicial de la persona i l’envergadura de l’objectiu, requerirà d’unes setmanes a uns quants mesos. I això vol dir temps. Cal, sobre tot, ser realistes tant respecte al temps que hi podem dedicar com als objectius que podem assolir.
Quant ja tingueu clar quina és la vostra disponibilitat i els vostres objectius caldrà començar a preparar els entrenaments. Trobareu molts d’entrenaments generalistes a revistes especialitzades i a internet. També la gent avesada a fer travessies, marxes i curses us podrà aconsellar en base a la seva experiència. Potser lo millor seria posar-se en mans d’un entrenador professional que us fes un entrenament personalitzat. Això, però, no sempre és possible. O poder preferiu començar tot sols.
Per als que us anireu fent l’entreno a casa o seguint entrenaments generals hi ha algunes coses bàsiques que cal conèixer. Sigui quina sigui la modalitat escollida (natació, ciclisme, córrer, etc.) la major part del volum de l’entreno serà a un ritme còmode i la resta a un ritme més alt, vigilant sempre de recuperar adequadament i espaiant els entrenaments exigents. També és important fer una mica de treball de gimnàs, tant per compensar els diferents grups musculars com per mantindre un cert to muscular. Un altre aspecte important a entrenar és la tècnica. Esta és probablement la part més difícil de preparar un tot sol. Aquí l’ajuda d’un entès en la modalitat escollida és de gran utilitat, especialment en aquells esports on la diferència d’estil marca diferències de temps, com la natació o l’esquí nòrdic.
A l’hora de planificar el temps, pot valdre una norma popular que diu que la suma dels entrenaments fets durant la setmana ha de ser com a mínim la distància de la prova escollida. És una norma relativa que, fins a cert punt, és més certa com més llarga és la cursa que volem fer. Tampoc s’ha d’aplicar des de la primera setmana, però pot servir com a referència inicial. Així, si la cursa en qüestió fos un marató, voldria dir que caldria fer, com a mínim, 42km a la setmana per a poder-la acabar. Una altra norma popular, també relativa i també fins cert punt més certa com més llarga és la cursa que volem fer, diu que un dia a la setmana s’ha de fer una sortida d’entre 2/3 i ¾ parts de la durada de la prova. Tampoc s’ha d’aplicar des de la primera setmana, però amb aquestes dos normes podríem fer un càlcul del temps que setmanalment dedicarem a preparar la cursa. Per exemple, volem fer una cursa de muntanya que calculem que ens pot costar 3 hores. Un possible plantejament seria fer dos sessions d’una hora i una sessió de dos hores, que suma quatre hores setmanals. En el cas de partir d’un estat de forma normal hi podríem invertir unes 12 setmanes.
També cal tenir en compte a l’hora de planificar les circumstàncies personals, l’entorn social, els amics, la família, el treball. És convenient evitar que l’entrament es convertisca en una obsessió. Cal ajustar seriosament els objectius, la dedicació, els horaris i mirar de minimitzar els conflictes. Els entrenaments seran més profitosos, la ment estarà més lliure i les recuperacions seran més efectives. Més que les cames i el cor, és el cap qui permet suportar les hores de solitud que acompanyen als entrenaments i les carreres de resistència.
D’estos i altres detalls n’anirem parlant i aprofundint durant les properes setmanes. Comptem amb la vostra col·laboració per a fer arribar a la gent del “mundillo” ressenyes de les petites i grans proeses de cada cap de setmana.
Ens parlem.